Pobles de Catalunya

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme. Situada al litoral mediterrani, a uns 30 km al nord-est de Barcelona, ha estat tradicionalment un centre administratiu de rellevància territorial i un pol de dinamisme econòmic. Compta amb prop de 130.000 habitants, essent actualment la vuitena població del Principat i la tretzena dels Països Catalans.

Els seus orígens es remunten a la ciutat romana d'Iluro (segle i aC), sobre la qual s'erigeix el centre històric del municipi. En època medieval i moderna destacà pel conreu de la vinya i pel paper preponderant en el comerç marítim i la construcció naval. L'any 1702 li fou concedit el títol de ciutat i fins a mitjan segle xix fou cap de corregiment i de província marítima, esdevenint un dels nuclis capdavanters de la Revolució Industrial a Catalunya gràcies a la manufactura tèxtil del gènere de punt, la metal·lúrgia i la implantació del cooperativisme obrer. Fruits d'aquest caràcter de capital econòmica foren el primer tren de la península Ibèrica (Mataró-Barcelona, 1848) promogut per Miquel Biada, o la primera autopista de peatge de tot l'Estat espanyol, oberta el 1969 entre Mataró i Montgat. Fins a l'any 2012 la ciutat va ser seu de l'entitat bancària Caixa Laietana, successora de la Caixa d'Estalvis de Mataró (1859) i més tard integrada a Bankia.

Més recentment, l'economia mataronina s'ha orientat envers el comerç i els serveis amb l'obertura de noves instal·lacions estratègiques d'abast supramunicipal com el Port de Mataró (1991), el nou Hospital de Mataró (1999) i el centre comercial Mataró Parc (2000). La ciutat també ha fet una aposta per l'economia del coneixement amb l'impuls del TecnoCampus Mataró-Maresme, un parc universitari sorgit de la fusió de les escoles precedents i adscrit a la Universitat Pompeu Fabra, que ofereix estudis politècnics i de les ciències socials, empresarials i de la salut.

Nombroses persones d'origen mataroní han tingut un paper destacat en l'àmbit de la política i la cultura catalana, entre elles intel·lectuals de primer ordre com Josep Puig i Cadafalch, considerat una de les personalitats més destacades de la Catalunya contemporània, així com Antoni Puigblanch, Melcior de Palau, Josep Goday i Joan Peiró. Els corrents arquitectònics del barroc, el neoclassicisme i el modernisme hi tingueren especial incidència i s'hi poden contemplar edificis remarcables d'aquests estils com la Casa Coll i Regàs o la Nau Gaudí. La ciutat és, també, bressol d'artistes d'anomenada com els escultors Damià Campeny i Manuel Cusachs, el pintor Rafael Estrany, l'escriptor Néstor Luján o el músic Peret.

Diverses entitats mataronines són o han estat rellevants a nivell nacional en diversos àmbits de la cultura i els esports com ara els castells (colla Capgrossos de Mataró), l'excursionisme i l'alpinisme (Agrupació Científico-Excursionista de Mataró) o la natació i el waterpolo (Centre Natació Mataró).

La festa major de Mataró, les Santes, se celebra a l'entorn del 27 de juliol i ha esdevingut en les darreres dècades una de les més potents i conegudes del país, fet pel qual l'any 2010 va ser declarada festa patrimonial d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.